Rachel Ritchie
| HOMENATGE A RACHEL RITCHIE L'any 2003 vaig conèixer l'Angela Jackson i la Rachel Ritchie, dues dones britàniques que han deixat petjada a la història més recent del Priorat. Amb elles ens vam ajuntar algunes persones amb inquietuds i vam crear l'associació "No Jubilem la Memòria" amb la intenció de recuperar la història de la Segona República i la Guerra Civil al Priorat. La Rachel es va implicar activament en totes les activitats que fèiem, ja fos en l'organització d'esdeveniments, la traducció de documentació o l'aportació d'informació valuosa per a la nostra recerca. Vaig tenir el plaer de treballar amb ella en diversos temes, però recordo especialment l'elaboració d'una ruta històrica per al Priorat que ara l'associació té el projecte d'ampliar. La Rachel es va casar amb el Gerard i va fer del Priorat casa seva, on tots la coneixíem. Ella en sabia la història, les tradicions, la cultura, la gastronomia, els vins i els cellers. I aquests coneixements els expandia per l'aire, com ho fan les oracions de les mandales tibetanes, per atraure persones de tot el món. Sens dubte era una gran ambaixadora del Priorat. Deixa un gran buit a la nostra associació i a la comarca, però ens queda la seva aportació a la recerca de la història i la contribució a la internacionalització del nostre estimat Priorat. La recordarem sempre alegre i amb un somriure ple d'amistat. Albert Sabaté, President de NJLM. |
| EN HOMENATGE A RACHEL RITCHIE Fa uns setze anys em trobava amb el maldecap de comunicar-me amb els residents de La Bisbal de Falset, al Priorat. Ells parlaven normalment en català, i les meves capacitats en aquest idioma no eren prou per a fer d'intèrpret per al grup de Brigadistes que estaven a punt de venir per passar alguns dies al Priorat. Havia de tenir lloc una cerimònia per inaugurar un monument que assenyalaria el lloc d'una fossa comuna al cementiri, on hi havia les restes de Brigadistes i soldats republicans. Desvelaríem una placa al lloc on havien mort, una cova immensa a la vora que s'havia usat com a hospital per als ferits de la Batalla de l'Ebre i també per a civils víctimes dels bombardejos de les forces franquistes. A causa del nostre mutu interès per la Guerra Civil espanyola, feia poc havia conegut per primera vegada a la Rachel Ritchie a Barcelona, on ella havia estat treballant des de feia uns anys. Com que era una lingüista excel·lent, resultava la persona ideal per a fer-se càrrec de la tasca d'intèrpret entre els Brigadistes i les autoritats catalanes que havien de parlar en les cerimònies. Quan li vaig demanar ajuda, ella va respondre amb entusiasme, i aviat va esdevenir un actiu inestimable, ajudant a tenir cura dels brigadistes i les seves famílies, resolent els problemes tal com anaven sortint, traduint amb eficàcia els discursos —sovint massa llargs— de polítics prestigiosos i resumint-los per a més comoditat dels assistents anglòfons. Aquesta era només una de les seves diverses habilitats. Com a graduada en Llengües Europees Modernes per la Universitat de Durham, amb un màster en Estudis Museístics de la Universitat de Barcelona, era també una artista ben dotada que s'havia format a l'Escola del Vidre de Barcelona, especialitzant-se en la restauració de vitralls històrics, així com en la creació dels seus propis dissenys per finestrals i joieria. Per a mi, aquells pocs dies de treball amb la Rachel a La Bisbal van ser l'inici d'una amistat que duraria fins a la seva tràgica mort a Siurana el 22 de desembre del 2016. Per a la Rachel, aquell primer esdeveniment amb els Brigadistes va ser també l'inici d'un idil·li amb en Gerard Amorós, el gerent de la Cooperativa Agrícola del poble, que va desembocar en el seu casament l'any 2003 en una cerimònia única que va tenir lloc precisament a la Cova de Santa Llúcia; un esdeveniment feliç per a les seves famílies i amics i, per als més vells de la localitat, un dia que els ajudaria a difuminar els records de les terribles sofrences que hi havien tingut lloc durant la Guerra Civil. La Rachel i en Gerard van posar casa a la capital de la comarca, Falset i quan em vaig traslladar al poble veí de Marçà, ella va esdevenir una de les fundadores de No Jubilem la Memòria, l'associació que volia recuperar la memòria de la Guerra Civil al Priorat. Durant els anys a venir, es va involucrar en tots els actes que organitzàvem: exposicions, conferències, visites, commemoracions, etc. També participava en les activitats que fèiem amb altres associacions, com la International Brigade Memorial Trust. Moltes persones de diverses nacionalitats que van assistir a aquests actes la recordaran per seu esperit exuberant i generós, la seva disposició a ajudar i la seva innegable eficàcia en moments de dificultat. En els anys recents, el seu coneixement de la cultura i els vins del Priorat s'havia desenvolupat i ampliat alhora que fundava una empresa turística d'anomenada amb seu a Falset. Els seus tours atreien una clientela internacional que deixava testimoni de satisfacció als comentaris de les activitats de què havien gaudit, gràcies als coneixements que la Rachel tenia de cellers, restaurants i en suma, del seu amor per la bellesa natural i els tresors culturals de Catalunya. Tothom al Priorat coneixia la Rachel, una xicota de Lancashire, però Prioratina d'adopció, ambaixadora de la comarca allà on anava, des de les fires internacionals de vi, a les visites guiades amb descendents de Brigadistes. Mare de dos nois, no cal dir que la seva pèrdua és molt sentida per la família i tothom dins del seu ample cercle d'amistats. Angela Jackson, Presidenta Honorària de NJLM. |
